EL CLAUSTRE ALT

Des de la antisacristía, per una porta situada al mur sud, s'accedeix al claustre alt. El claustre d'aquesta catedral, la "claustra nova", és obra de finals del segle XIII. En la galeria nord en els quals apareixen estàtues amb personatges, o escenes, de l'Antic Testament, com el Sacrifici d'Isaac, de Apòstols, com Sant Pere, Sant Pau i Sant Jaume pelegrí, i de personatges relacionats amb la construcció de la catedral, com el bisbe Maurici i Fernando III el Sant, que apareix oferint l'anell a Beatriz de Suavia. Sota els arcs cecs ogivals dels murs laterals de les altres tres galeries es reparteixen nombrosos sepulcres dels segles XII al XVI, la major part gòtics i renaixentistes, pertanyents a canonges de la catedral. Entre aquests sepulcres destaquen pel seu valor històric o artístic el romànic de la noble senyora Godo, mare del majordom d'Alfonso VIII, morta en 1105, el gòtic del bisbe Mateo Rynal, mort en 1259, el gòtic del canonge Juan López de l'Hospital, l'segle XV, i el renaixentista del canonge Diego de Santander, del segle XVI i tallat per Diego de Siloé, i el renaixentista del canonge Gaspar d'Illescas, obra de mitjan el segle XVI, atribuïda a Juan de Lizarazu, jalonada per dues columnes ajarronadas de ordre corinti i composta, en el cos superior, de sengles medallons amb les efígies de Sant Pere i Sant Pau, un relleu amb l'escena del Naixement de Crist i quatre fornícules amb les estàtues dels Pares de l'Església Occidental i, en l'inferior , el sepulcre pròpiament dit, amb estàtua jacent a la tapa i escuts en el frontal, decorat tot amb grotescos i florons.