CARACTERISTIQUES DE L'ARQUITECTURA GÒTICA

 Context històric

L'art Gòtic es desenvolupa a Europa Occidental des de la segona meitat del segle XII fins a finals del segle XV, substituït pel Renaixement. França és el bressol d'aquest estil i des d'aquí es difon per tot Europa. El sorgiment i desenvolupament del Gòtic coincideix amb canvis notables a Europa: inici de la decadència del Sacre Imperi Romà Germànic i del sistema feudal pur a favor de les monarquies ia causa de l'auge del comerç després de les Croades, el que afavoreix el desenvolupament de les ciutats i l'aparició d'una nova classe social burgesa

Tipologia

 L'edifici més característic del gòtic és la catedral, temple de la seu episcopal, que es converteix en el símbol del poder econòmic de la ciutat i del prestigi dels seus habitants. El món urbà defensa la seva independència respecte al decadent món feu-rural, el que es plasma en l'aparició d'altres edificacions civils emblemàtiques, com les cases del govern municipal, les llotges de comerç, dels hospitals, mercats, cases de gremis, etc.

Caracteristiques  generals

L'arquitectura gòtica servir carreus de pedra ben llaurats. Els seus elements essencials són l'arc apuntat i la volta de creueria, composta per arcs que es creuen diagonalment, anomenats nervis, amb una clau central. Aquest tipus de volta concentra els esforços en quatre punts determinats en què recolzen els nervis creuats, el que permet prescindir dels murs massissos del Romànic, substituïts per finestrals amb vidrieres, de major lluminositat. És més lleugera en completar els espais entre els nervis amb plementeria, el que permet elevar el conjunt. En evolucionar el Gòtic s'empren altres tipus d'arcs (conopial, carpanell) i de voltes més complexes i decoratives (sexpartitas, de tercelets, de ventall, estrellades, etc

Elements estructurals bàsics de l'arquitectura gòtica

Els dos elements estructurals bàsics de l'arquitectura gòtica són el arc apuntat o ogival i la volta de creueria, els empentes, més verticals que l'arc de mig punt, permeten una millor distribució de les càrregues i una altura molt superior. A més, la part principal d'aquestes són transmeses des de les cobertes directament a contraforts exteriors al cos central de l'edifici mitjançant boterells. El resultat deixa a la major part dels murs sense funció sustentadora (confiada a esvelts pilars i bossells), i la major part d'aquells lliures per acollir una extraordinària superfície d'obertures ocupats per àmplies vidrieres i rosasses que deixen pas a la llum.