LA BELLESSA

Per a mi la bellessa són moltes coses: la naturalessa,la música,l'amor,els sentiments...És la màxima expressió de les coses bones i boniques.La bellessa es subjectiva, per a cada persona pot ser una cosa diferent.
La bellessa de la naturalessa m'agrada perque és increible que sense la mà del home es trobin llocs tant bonics.






En la música m'agrada la forma d'expressar-se,pots dir moltes coses cantant una cançó molts sentiments d' amor,tristesa etc...es poden transmetre moltes coses a través de la música.

L' amor, l' il.lusió, els sentiments...l' expressió de la cara de la gent quan li fa il.lusió alguna cosa,l' amor,el somriure permanent quan t'enamoras d'algú.

Fer realitat els somnis de cada persona,quan després de molts esforços han aconseguit el seu somni.

CARACTERISTIQUES DE L'ARQUITECTURA GÒTICA

 Context històric

L'art Gòtic es desenvolupa a Europa Occidental des de la segona meitat del segle XII fins a finals del segle XV, substituït pel Renaixement. França és el bressol d'aquest estil i des d'aquí es difon per tot Europa. El sorgiment i desenvolupament del Gòtic coincideix amb canvis notables a Europa: inici de la decadència del Sacre Imperi Romà Germànic i del sistema feudal pur a favor de les monarquies ia causa de l'auge del comerç després de les Croades, el que afavoreix el desenvolupament de les ciutats i l'aparició d'una nova classe social burgesa

Tipologia

 L'edifici més característic del gòtic és la catedral, temple de la seu episcopal, que es converteix en el símbol del poder econòmic de la ciutat i del prestigi dels seus habitants. El món urbà defensa la seva independència respecte al decadent món feu-rural, el que es plasma en l'aparició d'altres edificacions civils emblemàtiques, com les cases del govern municipal, les llotges de comerç, dels hospitals, mercats, cases de gremis, etc.

Caracteristiques  generals

L'arquitectura gòtica servir carreus de pedra ben llaurats. Els seus elements essencials són l'arc apuntat i la volta de creueria, composta per arcs que es creuen diagonalment, anomenats nervis, amb una clau central. Aquest tipus de volta concentra els esforços en quatre punts determinats en què recolzen els nervis creuats, el que permet prescindir dels murs massissos del Romànic, substituïts per finestrals amb vidrieres, de major lluminositat. És més lleugera en completar els espais entre els nervis amb plementeria, el que permet elevar el conjunt. En evolucionar el Gòtic s'empren altres tipus d'arcs (conopial, carpanell) i de voltes més complexes i decoratives (sexpartitas, de tercelets, de ventall, estrellades, etc

Elements estructurals bàsics de l'arquitectura gòtica

Els dos elements estructurals bàsics de l'arquitectura gòtica són el arc apuntat o ogival i la volta de creueria, els empentes, més verticals que l'arc de mig punt, permeten una millor distribució de les càrregues i una altura molt superior. A més, la part principal d'aquestes són transmeses des de les cobertes directament a contraforts exteriors al cos central de l'edifici mitjançant boterells. El resultat deixa a la major part dels murs sense funció sustentadora (confiada a esvelts pilars i bossells), i la major part d'aquells lliures per acollir una extraordinària superfície d'obertures ocupats per àmplies vidrieres i rosasses que deixen pas a la llum.

PATRIMONI DE LA HUMANITAT PER LA UNESCO

La catedral burgalesa va ser declarada Monument Nacional el 8 d'abril de 1885 i Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 31 d'octubre de 1984. És l'única catedral espanyola que té aquesta distinció de la Unesco de forma independent, sense estar unida al centre històric d'una ciutat.És a més el temple catòlic de major rang a Castella i Lleó al tractar de l'únic temple que sent catedral metropolitana és alhora una basílica.

 Al 2012, la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre va encunyar una moneda de dos euros al revers es podia veure la façana principal i el cimbori de la catedral. Es van posar en circulació 10.000 unitats.

EL CLAUSTRE ALT

Des de la antisacristía, per una porta situada al mur sud, s'accedeix al claustre alt. El claustre d'aquesta catedral, la "claustra nova", és obra de finals del segle XIII. En la galeria nord en els quals apareixen estàtues amb personatges, o escenes, de l'Antic Testament, com el Sacrifici d'Isaac, de Apòstols, com Sant Pere, Sant Pau i Sant Jaume pelegrí, i de personatges relacionats amb la construcció de la catedral, com el bisbe Maurici i Fernando III el Sant, que apareix oferint l'anell a Beatriz de Suavia. Sota els arcs cecs ogivals dels murs laterals de les altres tres galeries es reparteixen nombrosos sepulcres dels segles XII al XVI, la major part gòtics i renaixentistes, pertanyents a canonges de la catedral. Entre aquests sepulcres destaquen pel seu valor històric o artístic el romànic de la noble senyora Godo, mare del majordom d'Alfonso VIII, morta en 1105, el gòtic del bisbe Mateo Rynal, mort en 1259, el gòtic del canonge Juan López de l'Hospital, l'segle XV, i el renaixentista del canonge Diego de Santander, del segle XVI i tallat per Diego de Siloé, i el renaixentista del canonge Gaspar d'Illescas, obra de mitjan el segle XVI, atribuïda a Juan de Lizarazu, jalonada per dues columnes ajarronadas de ordre corinti i composta, en el cos superior, de sengles medallons amb les efígies de Sant Pere i Sant Pau, un relleu amb l'escena del Naixement de Crist i quatre fornícules amb les estàtues dels Pares de l'Església Occidental i, en l'inferior , el sepulcre pròpiament dit, amb estàtua jacent a la tapa i escuts en el frontal, decorat tot amb grotescos i florons.

ELS TRESORS DE LA CATEDRAL

Nombrosos són els tresors arquitectònics, escultòrics i pictòrics del seu interior. Destaquen:

	El cimbori gòtic-plateresc, alçat primer per Juan de Colònia al segle XV i reconstruït per Juan de Vallejo al XVI. Amb un probable disseny de Felipe Bigarny, Vallejo va presentar una elevada estructura de prisma octogonal dividida en dos cossos. Quatre torres adossades i rematades per esveltes agulles reforcen l'impacte visual del tambor central. En cadascun dels seus vuit costats s'obren dos grans finestrals amainelados que permeten una intensa il · luminació de l'interior. L'estil renaixentista plateresc es conjuga amb el gòtic final, el qual es manifesta en el seu minuciós programa decoratiu i en la verticalitat originada pels seus nombrosos pinacles i chapiteles. El perfil resultant és, encara, bàsicament gòtic.
	El cadirat del cor, obra renaixentista plateresca de Vigarny. que ocupa els tres trams de la nau major immediatament anteriors al creuer del temple, amb el seu magnífic cadirat formada per 103 seients tallats en noguera, és el resultat de diferents fases constructives. Així, el primer cor, d'estil gòtic i avui desaparegut, estava situat al presbiteri, en els flancs del vell retaule major, seguint el model francès, on el cor capitular se situa sempre a la capçalera.
	La renaixentista Escala Daurada.  L'obra va ser encarregada el 1519 pel capítol de la catedral i el bisbe Juan Rodríguez de Fonseca, qui la van pagar. Obra de Diego de Siloé inspirada en el renaixement italià, està esculpida amb una gran riquesa iconogràfica basada en els gravats de Nicoletto Rosex dóna Modena, Agostino de Musi, fra Antoni de Monza, Giovanni da Brescia i Agostino Veneziano. Els ampits de ferro sobredaurat (1523-1526) són del mestre francès Hilario. L'escala comunicava la porta de la Coronería amb la catedral, salvant amb molta originalitat un desnivell de gairebé vuit metres
	El Santíssim Crist de Burgos, imatge de gran tradició devocional.  És el que té una devoció més estesa per tot Espanya i Hispanoamèrica. La seva iconografia es distingeix pels faldons que li cobreixen les cames.
	La tomba del Cid i la seva esposa Donya Jimena, la seva carta d'arres i el seu cofre  Al terra del creuer, just sota el cimbori, es troba des de 1921 el sepulcre del Cid i Doña Jimena. Les seves restes, procedents del Monestir de Sant Pere de Cardeña, van ser inhumats sota una simple llosa de marbre amb la corresponent inscripció, en una solemne cerimònia en què es va llegir un epitafi redactat per Ramón Menéndez Pidal. Cal afegir que l'espai del creuer està flanquejat per dues reixes de principis del segle XVIII forjades segons projecte de fra Pedro Martínez, qui també va dissenyar els púlpits.
	El Papamosques és un autòmat de la catedral de Burgos que totes les hores en punt obre la boca alhora que mou el braç dret per accionar el batall d'una campana. El Papamosques està situat a la part alta de la nau major, en el finestral sobre el trifori, en el primer tram dels peus de la basílica. Es tracta d'una figura de mig cos que treu el cap sobre l'esfera d'un rellotge. Vesteix de vermell, els trets del seu rostre són mefistofélicos i mostra una partitura a la mà dreta. Amb aquesta mateixa mà empunya la cadena del batall d'una campana. Cada hora en punt s'acciona un mecanisme que mou el braç que provoca les campanades

L'INTERIOR DE LA CATEDRAL

	L'edifici construït a la primera etapa del segle XIIII té tres naus de sis trams, creuer molt sortint en planta, presbiteri de tres trams més i absis poligonal, envoltat per una girola que s'obre a capelles semidecagonales.
	A l'interior del temple destaca la Capella Major, realitzada per Rodrigo i Martín del Faig en col · laboració amb altres artistes. Conté un retaule renaixentista de Santa Maria la Major, de tres cossos i cinc carrers amb temes com l'Eucaristia, la Verge, l'Apostolat o la veneració dels Sants.
	La Capella del Condestable, del segle XV, és obra de Simón de Colònia i va ser encarregada pels Condestables D. Pedro Fernández de Velasco i Sra Mencía de Mendoza
	Una altra de les capelles principals és la Capella de Santa Tecla, del segle XVIII amb una preciosa cúpula semiesfèrica i ornamentació barroca.

L'EXTERIOR DE LA CATEDRAL

A l'exterior de la Catedral de Burgos cal destacar, en primer lloc, la façana principal, organitzada en tres nivells d'altura. El primer d'ells, presidit per les portes que donen accés a cadascuna de les naus. El segon nivell està format per una estrelal de David. La tercera altura està conformada per una galeria de reis, amb estàtues del segle XIII. Sobre aquesta galeria, una inscripció en referència a la Mare de Déu, en l'honor va ser consagrat el temple cristià. A banda i banda se situen les torres de la Catedral, realitzades per l'arquitecte Juan de Colònia a partir de mitjan segle XV. Les torres estan rematades per belles agulles calades. D'aquesta època són també la Capella dels Condestable i el cimbori de volta calada.Un dels elements més destacables en l'exterior de la Catedral de Burgos és la Porta del Sarmental, al costat meridional del creuer.A les arquivoltes es mostren imatges d'àngels, ancians, etc. A la façana principal de la Catedral se situa la Galeria dels Reis, situada per sobre de la rosassa. Sota aquests arcs, es disposen les estàtues de vuit reis coronats.

HISTÒRIA

Autor: La catedral de Burgos no te un autor definit.La iniciativa de construir un nou temple més grandiós que l'anterior va ser del bisbe Don Maurici al qual el rei Ferran III La primera pedra es col • loca en 1221. No es coneix la identitat del primer mestre de la catedral, encara que és de suposar que fos estranger, possiblement francès, ja que porta una manera de construir-l'anomenat en l'actualitat gòtic clàssic-que és desconegut a l'Espanya del segle XIII 

EXPLICACIÓ DE LA CATEDRAL

LA CATEDRAL DE BURGOS

QUÈ ÉS L'ART?

L'art es una habilitat de l'home,es una manera d'expressió per expressar emocions,idees i sentiments.
La intenció de l'art es reivindicar,comunicar i representar,l'art seria dons com a llenguatge,una forma especial de comunicació.

BENVINGUDA

Hola, som la Laura i la Miriam i avui hem fet aquest blog per parlar de la Catedral de Burgos,